Transport a Nova Zelanda
El transport a Nova Zelanda consisteix en serveis per carretera, ferrocarril, aigua i aire, juntament amb caminar i anar en bicicleta. Abans de l'arribada dels europeus, els maoris viatjaven a peu o en vaixell al llarg de rius i costes.
El transport marítim i ferroviari va ser una forma important de moure mercaderies i persones durant els primers anys de l'assentament europeu. Les fortes inversions en carreteres dels anys cinquanta van fer que el transport per carretera fos el mode dominant, i les carreteres ara transporten la major part del transport de mercaderies del país.
Transport per carretera
Nova Zelanda ha depès històricament en gran mesura dels cotxes i té una de les taxes més altes de propietat de vehicles al món. La xarxa de carreteres va sorgir de les pistes utilitzades pels maoris i més tard pels colons europeus.
L'exèrcit britànic va construir algunes de les primeres carreteres per moure les tropes, i la demanda de millors carreteres va créixer a finals del segle XIX a mesura que la ramaderia lletera es va expandir. El sistema de carreteres es va ampliar molt després de la Segona Guerra Mundial, i la primera autopista es va obrir prop de Wellington el 1950.
Les carreteres estatals connecten els principals centres urbans i són administrades per l'Agència de Transports de Nova Zelanda Waka Kotahi, mentre que els consells de ciutats i districtes gestionen la majoria de les altres carreteres. Les carreteres es financen principalment amb impostos sobre el combustible, les tarifes dels usuaris de la carretera i les tarifes dels ajuntaments.
Ferrocarril i aigua
Els ferrocarrils es van desenvolupar al costat de les carreteres durant la primera meitat del segle d'assentament europeu. Avui en dia la xarxa utilitza la via de via estreta i és administrada per l'empresa estatal KiwiRail.
En el seu apogeu en la dècada de 1950, la xarxa tenia prop de noranta línies de branca, i la majoria d'aquestes han tancat des de llavors. Durant uns cinquanta anys, a partir de 1931, el govern va protegir els ferrocarrils de la competència viària per llei.
Entre 1982 i 1993 es van reorganitzar els ferrocarrils, es van tancar moltes línies i estacions, i el negoci es va vendre a propietaris privats. El govern va recuperar el control de la via el 2003 i va acordar el 2008 comprar les operacions de ferrocarril i ferri, que van passar a anomenar-se KiwiRail.
El ferrocarril transporta principalment mercaderies a granel com carbó, troncs, productes làctics i fertilitzants. Els trens de passatgers de llarga distància operen en tres rutes, i els serveis de rodalies operen a Auckland i Wellington.
En els primers anys de l'assentament europeu, el transport marítim costaner era una de les principals formes de moure persones i mercaderies. A la dècada de 1970, el transport de contenidors va canviar la indústria portuària, i ports com Auckland i Lyttelton van ser reconstruïts per manejar els vaixells més grans.
Transport públic
L'ús del transport públic va caure després de la forta despesa en carreteres que va començar als anys cinquanta. Els autobusos són la principal forma de transport públic a les ciutats, juntament amb el tren de rodalies a Wellington i Auckland, i una xarxa de serveis d'autobusos de llarga distància connecten els principals centres.
- Les carreteres es financen principalment amb impostos sobre el combustible, les tarifes dels usuaris de la carretera i les tarifes dels ajuntaments.
- Les infraestructures de senderisme i ciclisme reben molt menys finançament de transport que les carreteres.
Els serveis aeris connecten els principals centres i el país amb altres països.
Aquest article s'ha redactat amb l'ajuda de la IA a partir de diverses informacions periodístiques i el revisa la nostra redacció segons els principis editorials. Normes editorials · Pistes i contacte
Comentaris 0