Transport a Nova Zelanda
El transport a Nova Zelanda consisteix en serveis per carretera, ferrocarril, aigua i aire, juntament amb caminar i anar en bicicleta. Abans de l'arribada dels europeus, els maoris viatjaven a peu o en vaixell al llarg de rius i costes. El transport marítim i ferroviari va ser una forma important de moure mercaderies i persones durant els primers anys de l'assentament europeu.
Les fortes inversions en carreteres dels anys cinquanta van fer que el transport per carretera fos el mode dominant, i les carreteres ara transporten la major part del transport de mercaderies del país. Nova Zelanda ha depès històricament en gran mesura dels cotxes i té una de les taxes més altes de propietat de vehicles al món.
Les carreteres i la xarxa viària
La xarxa de carreteres va sorgir de les pistes utilitzades pels maoris i més tard pels colons europeus. L'exèrcit britànic va construir algunes de les primeres carreteres per moure les tropes, i la demanda de millors carreteres va créixer a finals del segle XIX a mesura que la ramaderia lletera es va expandir. El sistema de carreteres es va ampliar molt després de la Segona Guerra Mundial, i la primera autopista es va obrir prop de Wellington el 1950.
Les carreteres estatals connecten els principals centres urbans i són administrades per l'Agència de Transports de Nova Zelanda Waka Kotahi, mentre que els consells de ciutats i districtes gestionen la majoria de les altres carreteres. Les carreteres es financen principalment amb impostos sobre el combustible, les tarifes dels usuaris de la carretera i les tarifes dels ajuntaments. Les infraestructures de senderisme i ciclisme reben molt menys finançament de transport que les carreteres.
Ferrocarril i transport públic
Els ferrocarrils es van desenvolupar al costat de les carreteres durant el primer mig segle d'assentament europeu. Avui en dia la xarxa utilitza la via de via estreta i és administrada per l'empresa estatal KiwiRail. En el seu apogeu en la dècada de 1950, la xarxa tenia prop de noranta línies de branca, i la majoria d'aquestes han tancat des de llavors.
Durant uns cinquanta anys, a partir de 1931, el govern va protegir els ferrocarrils de la competència viària per llei. Entre 1982 i 1993 es van reorganitzar els ferrocarrils, es van tancar moltes línies i estacions, i el negoci es va vendre a propietaris privats. El govern va recuperar el control de la via el 2003 i va acordar el 2008 comprar les operacions de ferrocarril i ferri, que van passar a anomenar-se KiwiRail.
El ferrocarril transporta principalment mercaderies a granel com carbó, troncs, productes làctics i fertilitzants. Els trens de passatgers de llarga distància operen en tres rutes, i els serveis de rodalies operen a Auckland i Wellington.
L'ús del transport públic va caure després de la forta despesa en carreteres que va començar als anys cinquanta. Els autobusos són la principal forma de transport públic a les ciutats, juntament amb el tren de rodalies a Wellington i Auckland, i una xarxa de serveis d'autobusos de llarga distància connecten els principals centres.
Transport marítim i aeri
En els primers anys de l'assentament europeu, el transport marítim costaner era una de les principals formes de moure persones i mercaderies. A la dècada de 1970, el transport de contenidors va canviar la indústria portuària, i ports com Auckland i Lyttelton van ser reconstruïts per manejar els vaixells més grans.
- La xarxa de carreteres va sorgir de les pistes utilitzades pels maoris i més tard pels colons europeus.
- El ferrocarril transporta principalment càrrega a granel.
- Els autobusos són el principal mitjà de transport públic de les ciutats.
Els serveis aeris connecten els principals centres i el país amb altres països.
Aquest article s'ha redactat amb l'ajuda de la IA a partir de diverses informacions periodístiques i el revisa la nostra redacció segons els principis editorials. Normes editorials · Pistes i contacte
Comentaris 0