Cultura de Nova Zelanda
La cultura de Nova Zelanda és una síntesi d'influències indígenes maoris, colonials britàniques i altres influències culturals. Els primers habitants del país van portar amb ells els costums i la llengua de la Polinèsia, i durant els segles d'aïllament, van desenvolupar les seves pròpies cultures maori i moriori.
Els colons britànics al segle XIX van portar la cultura occidental i van tenir un efecte dramàtic sobre els habitants indígenes, difonent les tradicions religioses occidentals i l'idioma anglès. Amb el temps, va sorgir una cultura europea diferent Pākehā o Nova Zelanda. La immigració més recent des del Pacífic, l'Àsia oriental i el sud d'Àsia s'ha afegit a la diversitat cultural de Nova Zelanda.
Maori i Moriori
Els exploradors de la Polinèsia van arribar a les illes entre 1250 i 1300. Durant els segles següents de l'expansió i l'assentament de la Polinèsia, la cultura maori es va desenvolupar a partir de les seves arrels polinèsies. Els maoris van establir tribus separades, van construir pobles fortificats (pā), van caçar i pescar, van comerciar amb productes bàsics, van desenvolupar l'agricultura, les arts i l'armament, i van mantenir una història oral detallada.
En algun moment, un grup de maoris va emigrar a Rēkohu, ara conegudes com les Illes Chatham, on van desenvolupar la seva cultura moriori.
Pākehā i el Tractat de Waitangi
El contacte europeu regular començà a partir de 1800, i la immigració britànica procedí ràpidament, especialment a partir de 1855. Els colons europeus van tenir un efecte dramàtic en els maoris, portant el cristianisme, la tecnologia avançada, la llengua anglesa, la numeració i l'alfabetització.
El 1840 els caps maoris van signar el Tractat de Waitangi, destinat a permetre a les tribus viure en pau amb els colons. No obstant això, després de diversos incidents, les guerres de Nova Zelanda van esclatar a partir de 1845, amb els maoris patint una pèrdua de terres, en part a través de la confiscació, però principalment a través d'una àmplia i extensa venda de terres.
Els maoris van conservar la seva identitat, principalment van triar viure separats dels colons i continuar parlant i escrivint maoris. Amb la migració massiva des d'Europa, una alta taxa de mortalitat maori i una baixa esperança de vida per a les dones maoris, la xifra de població indígena va disminuir entre 1850 i 1930, convertint-se en una minoria.
Els neozelandesos europeus (Pākehā), malgrat la seva ubicació lluny d'Europa, van mantenir forts llaços culturals amb la "Mare Anglaterra". Aquests llaços es van veure debilitats per la desaparició de l'Imperi Britànic i la pèrdua d'un accés especial als mercats de carn i productes lactis britànics.
Pākehā va començar a forjar una identitat separada influenciada per la seva història pionera, un estil de vida rural i l'entorn únic de Nova Zelanda. La cultura pākehā es va fer prevalent després de les guerres, però després d'esforços polítics sostinguts, el biculturalisme i el Tractat de Waitangi es van convertir en part del currículum escolar a finals del segle XX, per promoure l'entesa entre maoris i pākehā.
Més recentment, la cultura neozelandesa s'ha ampliat per la globalització i la immigració de les illes del Pacífic, l'Àsia oriental i el sud d'Àsia.
Sector Creatiu
- El Ministeri de Cultura i Patrimoni va mostrar que el sector artístic i creatiu va contribuir amb 14.900 milions de dòlars al PIB de Nova Zelanda per a l'any que acaba el març de 2022.
- Aquesta aportació suposa el 4,2% del total de l'economia i és la més alta des de l'any 2000 quan es va iniciar l'enregistrament.
- Al març de 2022, 115.000 persones estaven ocupades principalment en el sector creatiu (32% autònoms).
Aquest article s'ha redactat amb l'ajuda de la IA a partir de diverses informacions periodístiques i el revisa la nostra redacció segons els principis editorials. Normes editorials · Pistes i contacte
Comentaris 0