Economia de Nova Zelanda
Nova Zelanda té una economia de lliure mercat molt desenvolupada. El 2025, el PIB nominal de Nova Zelanda era de 248.000 milions de dòlars. En el rànquing de l'FMI de 2025, Nova Zelanda va ser la 52a economia nacional més gran del món quan es va mesurar pel producte interior brut nominal (PIB) i la 63a més gran del món quan es va mesurar per la paritat de poder adquisitiu (PPA).
Nova Zelanda té una de les economies més globalitzades i depèn en gran manera del comerç internacional, principalment amb la Xina, Austràlia, la Unió Europea, el Regne Unit, els Estats Units, el Japó i Corea. L'acord de relacions econòmiques més estretes de Nova Zelanda de 1983 amb Austràlia significa que l'economia s'alinea estretament amb la d'Austràlia.
Estructura de l'economia
L'economia diversa de Nova Zelanda es compon de diversos tipus d'organitzacions informals i formals, dividides entre el sector públic i el privat. Té un sector de serveis considerable, que representa el 73% de tota l'activitat del PIB el 2024. Com a gran nació insular, Nova Zelanda té abundants recursos naturals i riquesa mineral.
Les principals indústries de fabricació inclouen la producció d'alumini, processament d'aliments, fabricació de metalls, productes de fusta i paper. Les indústries productores de béns van representar el 20% del PIB el 2024. El sector primari continua dominant les exportacions de Nova Zelanda, tot i que només representa el 7% del PIB el 2024.
Tendències històriques i finances
Durant molts anys, l'economia de Nova Zelanda es va construir sobre una estreta gamma de productes agrícoles, com ara llana, carn i productes lactis. Aquests productes es van convertir en les exportacions bàsiques i més valuoses de Nova Zelanda, apuntalant l'èxit de l'economia des de la dècada de 1850 fins a la dècada de 1970.
Per exemple, des de 1920 fins a finals de la dècada de 1930, la quota d'exportació de productes làctics era generalment al voltant del 35% de les exportacions totals de Nova Zelanda, i en alguns anys representava gairebé el 45%. A causa de l'alta demanda d'aquests productes primaris, manifestada pel boom de la llana de Nova Zelanda de 1951, Nova Zelanda tenia un dels nivells de vida més alts del món durant 70 anys.
A la dècada de 1960, els preus d'aquestes exportacions tradicionals van disminuir, i el 1973 Nova Zelanda va perdre la seva posició comercial preferent amb el Regne Unit quan aquest últim es va unir a la Comunitat Econòmica Europea. En part com a resultat, de 1970 a 1990, el PIB per càpita relatiu de Nova Zelanda ajustat per poder adquisitiu va disminuir d'aproximadament el 115% de la mitjana de l'OCDE al 80%.
- El principal mercat de capitals és el New Zealand Exchange (NZX).
- Al febrer de 2023, NZX tenia un total de 338 valors, capital, deute i fons cotitzats amb una capitalització borsària combinada de 226 mil milions de dòlars.
- El dòlar de Nova Zelanda és la moneda més negociada del món.
Entre 1984 i 1993, Nova Zelanda va passar d'una economia una mica tancada i controlada centralment a una de les economies més obertes de l'OCDE.
Aquest article s'ha redactat amb l'ajuda de la IA a partir de diverses informacions periodístiques i el revisa la nostra redacció segons els principis editorials. Normes editorials · Pistes i contacte
Comentaris 0